Divendres, 28 De Abril De 2017
Av. Catalunya, 4 - Castellserà, Castellserà - 25334
Telèfon: Tel. 973 610 005 
Fax: Fax 973 610 311

Fills il·lustres

10/02/2016

Fills il·lustres


Valeri Serra Boldú. (Castellserà 1874 - Barcelona 23 de juny de 1938). Ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana.
Estudià als escolapis de Balaguer i després peritatge mercantil a Barcelona. Des que el 1896 conegué Jacint Verdaguer, féu de veritable deixeble i col·laborador seu, especialment a la revista "La Creu del Montseny" (1899-1900), i compartí el seu ideari de catalanisme catòlic i conservador, alhora que anà encarrerant els seus interessos envers el folklore religiós, seguint el consell de mossèn Cinto.
Mort Verdaguer, i casat i instal·lat a Bellpuig, Valeri Serra fundà i dirigí el setmanari "Lo Pla d'Urgell" (1912-1921), a través del qual participà activament en les qüestions de caire econòmic, polític i religiós que es donaren en aquells temps a la gran plana urgellenca. Hi publicà també en forma de seccions o sèries d'articles, obres importants com el Calendari folklòric de l'Urgell (1914-15), i Mossèn Cinto Verdaguer (1915).
Periodista, biògraf de Verdaguer i folklorista, l'any 1919 es traslladà a Barcelona on féu de professor a l'Escola d'Agricultura. Treballà a l'administració catalana i després a La Vanguardia. Reconegut ja com a periodista i folklorista professional, publicà monografies d'interès turístic sobre Bellpuig, Tàrrega, Lleida, reculls de rondalles, el Llibre d'Or del Rosari a Catalunya (1925) i una revista especialitzada en estudis de folklore, l'Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935).
Després de la Guerra Civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore), en castellà, amb el llibre Fiestas y tradiciones populares en Cataluña (1945). A la vila de Bellpuig, on visqué, es va instituir lany 1984 el "Premi Valeri Serra i Boldú" per a treballs inèdits en qualsevol aspecte de la cultura popular.

 

Josep Borrell Pedrós. (Castellserà 1934-2013). Després d'haver estudiat als Maristes i haver estat alumne del prestigiós catedràtic Arandes, Borrell va arribar al FC Barcelona el 1982, de la mà d'un altre històric, el doctor Carles Bestit. Durant set anys va ser el cirurgià dels jugadors del futbol base i el 1988 va rellevar el doctor González Adrio en el primer equip. S'enorgullia del seu carnet de soci número 5.365 del club blaugrana, amb el qual va concloure la seva vinculació professional en 2003.
A més de metge i cirurgià, Borrell també es va distingir per les seves dots organitzatives. Així ho va demostrar a l'hospital Clínic de Barcelona, a l'hospital de la Creu Roja i a la clínica Asepeyo.
Un cop desvinculat professionalment del FCBarcelona, Borrell, que també va ser president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l'Esport, es va dedicar a la seva consulta particular ia participar en conferències internacionals sobre traumatologia.

 

Aurèlia Pijoan Querol. (Castellserà 1910 - Ciutat de Mèxic 1998). Acabat el batxillerat a lInstitut de Lleida lany 1926, estudia Medicina a les Facultats de Barcelona i València i es llicencia el 1933. Treballa al Laboratori Municipal de Lleida on sespecialitza en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. Lany 1936, està fent la tesi doctoral sobre la immunitat del paludisme a la Universitat de Madrid però no pot presentar-la en esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic, treballa com a metgessa a l'Hospital Intercomarcal de Lleida i dirigeix la Casa de Repòs que shabilita al municipi pallarès d'Espot per als combatents amb problemes pulmonars i respiratoris.
Militant del PSUC des de juliol de 1936, Aurèlia Pijoan assumeix, juntament amb les seves germanes Avelina, Palmira i Elena, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Més endavant, és nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya de Lleida, organització antifeixista nascuda a Barcelona el 1937. Entre setembre i octubre del 1937, és regidora de l'Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, probablement, duu a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera, es converteix en la primera dona que accedeix a un càrrec de representació municipal a la Paeria. Desenvolupa una intensa activitat política impartint conferències i fent mítings a diferents seus i arreu del territori català. També, amb nombroses intervencions a programes de ràdio en els què sempre posa laccent en la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana.
Lany 1938, la doctora Pijoan es casa amb Luís Pérez García-Lago, destacat militant comunista i, un any desprès, ha dexiliar-se a França des d'on marxa a la República Dominicana on hi passa una temporada a la colònia agrícola el Seybo en plena selva.
El Tribunal de Responsabilitats Polítiques, li obre un expedient per haver estat regidora durant el període revolucionari que resolt contra Aurèlia Pijoan amb una multa de 5.000 pessetes més 8 anys d'expatriació i 8 anys d'inhabilitació. A principis de 1941, després d'una breu estada a Cuba, s'estableix definitivament a Mèxic on neixen els seus tres fills. Abandona la professió mèdica per dedicar-se exclusivament a lactivitat política com a militant del PSUC i de la Unió de Dones de Catalunya, organització en la què assumeix la secretaria general. Militant de primera hora de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME), que aglutina les dones comunistes en particular i les republicanes en general, nesdevé vicesecretària primera i, més tard, secretària general. Té, també, una activa participació en el Patronat d'Ajut als Patriotes Catalans.
Aurèlia Pijoan pertany a un ambient familiar profundament comunista, a Mèxic, el seu marit esdevé secretari general del PSUC, la seva germana Avelina és casada amb el destacat dirigent Pere Ardiaca Martí i mentre que la germana petita, Elena, i el seu marit Ángel Larrauri de Pablo, formen part del nucli de resistència comunista més important a la Lleida franquista.

 

Simó Trilla. Va néixer a Castellserà pels volts del 1552. Entrà de novici al monestir de Poblet on acomplí els seus estudis eclesiàstics i fou ordenat prevere el 1577. Ben aviat ocupà en el monestir càrrecs administratius de responsabilitat. La seva fama, com a persona de seny i de suficient estudi, van merèixer elogis com el monjo més apte, idoni i capaç per a governar el monestir. Així, el 1603 fou elegit abat del monestir de Poblet i el 1604 fou nomenat Vicari General cistercenc a Espanya per l'abat general dom Edmon de la Croix.


Francesc Bonet Bonfill nasqué a Castellserà en 1815. Els seus estudis, en els quals aviat excel·lí, se centraren en la química i la física. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Va pertànyer a doctes corporacions nacionals i estrangeres. Publicà, amb d'altres escrits, "Elementos de Física y Nociones de Química inorgánica", que es reeditaren diverses vegades. Morí a Barcelona en 1889.

Magí Bonet Bonfill era germà d'en Francesc. Nasqué a Castellserà el 1818. El seu anhel, com el del seu germà, fou els estudis de les ciències experimentals. Amb el Doctorat en farmàcia i la llicenciatura en ciències físiques i matemàtiques, fou nomenat catedràtic a la Universitat d'Oviedo l'any 1847 i al Real Instituto Industrial de Madrid, i d'anàlisi química a la Universitat de Madrid l'any 1867, per això, és considerat sobretot com a químic. Durant quatre anys realitzà viatges d'estudis per Europa, en contacte amb els millors mestres. Pertanyia a corporacions doctes nacionals i estrangeres. Fou considerat com el primer químic analista de la seva època. Tanmateix on més destacà fou en la docència, ja que les seves dots de professor eren magistrals. És autor de diverses obres originals i de traduccions de la seva especialitat. Excel·lí sobretot en l'anàlisi química, com a màxima autoritat del país al seu temps. Morí a Madrid el 1894. Ocupà un lloc punter a la història de la química a Espanya.

Baldomer Bonet Bonet nasqué a Castellserà en 1857. Com els seus familiars es dedicà a la química i als estudis farmacèutics, aconseguint el Doctorat en farmàcia. Fou catedràtic de les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i de Madrid (1899). Va pertànyer a doctes corporacions i ocupà la presidència del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. És autor de diverses obres professionals. Descobrí un procediment per a l'obtenció d'àcid clorhídric a partir del sulfúric arsenical i perfeccionà l'obtenció del clorur d'antimoni. Morí el 1925.

Joan Folguera Trepat, fill de Castellserà, tot i haver nascut a Tàrrega el 1925. Ingressa al Seminari Seràfic de Balaguer el 1942. Fet el noviciat a la Bisbal, professà en l'orde franciscà el 1944 i fou ordenat prevere el 1951, any en què celebrà la seva primera missa solemne a la localitat. Acabada la carrera eclesiàstica fou enviat a Roma en es doctorà en Dret Canònic per l'Ateneu "Antonianum". En tornar a Catalunya fou professor a l'Estudiantat de Berga i exercí, a l'Orde Franciscà, diferents càrrecs com el de Definidor Provincial el 1962, Secretari Provincial el 1968, President del Capítol de la Província de Cartagena el 1972, Ministre Provincial de Catalunya el 1974 i el 1979, a Asís, és elegit Definidor General de l'Orde per Espanya i Portugal. Passà a residir a Roma on, el 1985, fou designat pel papa Joan Pau II, Consultor de la Sagrada Congregació de Propaganda Fide i nomenat Postulador General de les causes dels sants, càrrec en el qual és confirmat després del Capítol General celebrat a San Diego (Califòrnia) el 1991. Amb discerniment, prudència, dedicació i competència s'esmerçà en les causes dels sants, com la del beat Joan Duns Escot, del beat Juníper Serra, del papa Joan XXIII, de Sor Francesca i del beat Ramon Llull. Morí a Barcelona el 7 d'octubre de 1995.


Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web